Cursa de trens

Cada dia, els Ferrocarrils i les Rodalies de Catalunya es posen en marxa a la mateixa hora però, funcionen de la mateixa manera? 

Quan un traspassa les dues grans columnes que formen l’entrada de l’estació de Sabadell Rambla, té la sensació d’estar introduint-se dins d’un forat estrany i fosc. I és que, al poc de baixar les pesades escales que porten fins a les vies, aviat és palpable l’asfixiant escalfor tant humana com ambiental que puja des de les profunditats de la via.

En el descens per la grisa escalinata, un veu com la gent s’afanya en notar la ràfega de vent que indica l’arribada del tren. Són les 8:34 h, i, encara que la llarga màquina arribi ara, no marxarà fins que no sigui l’hora que marca la pantalla que rep els viatgers en entrar: les 8:42 h. Tot i això, el pànic de la pressa o per trobar seient fan que, amb certa angoixa, tothom corri a refugiar-se dins dels tubs vermells i blancs que els esperen damunt la via.

IMG_20160415_083701
Estació de sabadell Rambla.// Esteve Canyameres 

Continua llegint

“En aquell vagó sentia que em moria”

L’Ariadna recorda el seu primer atac d’ansietat a la R1 de Rodalies Renfe i encara ara li passa factura 

L’Ariadna està asseguda al costat de la finestra del tren i contempla les grans vistes que ens ofereixen les línies del Maresme de Rodalies. Mentre observa el mar tranquil, no pot parar de donar voltes, amb cert neguit, a un pendrive en forma de Capità Amèrica que porta a les mans. Aquest estat de nerviosisme té una explicació molt clara: m’està explicant com va ser el seu primer atac d’ansietat mentre fem juntes el recorregut on va tenir lloc.

Aquesta estudiant de la UB és usuària habitual de Rodalies i durant l’estiu de 2014, va utilitzar la línia R1 per anar de a seva feina a Barcelona fins a Blanes, on encara viu actualment. En un dels trajectes que va realitzar a l’Agost, l’Ariadna i tota la resta de passatgers que anaven al seu vagó, ho van passar francament malament. Això era conseqüència que l’aire condicionat no funcionava. La gent es queixava reiteradament i fins i tot, després d’haver-se adonat que no ho suportarien més estona, alguns passatgers decidien baixar del vagó i esperar el següent tren cap a Blanes.

12966619_1244006278962168_31566457_n
Les pantalles anuncien l’estació on l’Ariadna va patir el seu primer atac d’ansietat, mentre fem el mateix viatge que aquell dia. // Sara Sobrevals

Continua llegint

Tancant els ulls a l’incivisme

Les mesures de seguretat que Renfe estableix davant les males conductes són tan pèssimes, i cap denúncia val perquè això millori

Al juliol de l’any passat, Renfe va incloure certes mesures per fer front a les persones incíviques, ja que a part de ser una molèstia per als passatgers dels tren, també és un problema econòmic que ha arribat a costar un tres milions d’euros i aproximadament un19% dels retards produïts a Renfe. Mig any després, la seguretat és de tot menys efectiva.

RENFE 1
Guàrdia de seguretat escoltant les denúncies dels passatgers. // El Código Digital

Continua llegint

Trenes, conejos y chisteras

Crónica de los trenes de cercanías en la estación “Plaça Catalunya” y su mágica puntualidad

Acérquese, por favor. Acérquese y déjese asombrar por las maravillas del universo, las espectacularidades del mundo humano. Sólo le pido una cosa: toda su atención. Quiero que sus ojos y sus oídos me presten toda su atención. Acérquese. Más. Aún más. Ahora su tiempo es mío.

DSC04929
El tren se va y los hombres vestidos como mellizos ya no están. Fotografía: Júlia Pérez Lema

Continua llegint