“En aquell vagó sentia que em moria”

L’Ariadna recorda el seu primer atac d’ansietat a la R1 de Rodalies Renfe i encara ara li passa factura 

L’Ariadna està asseguda al costat de la finestra del tren i contempla les grans vistes que ens ofereixen les línies del Maresme de Rodalies. Mentre observa el mar tranquil, no pot parar de donar voltes, amb cert neguit, a un pendrive en forma de Capità Amèrica que porta a les mans. Aquest estat de nerviosisme té una explicació molt clara: m’està explicant com va ser el seu primer atac d’ansietat mentre fem juntes el recorregut on va tenir lloc.

Aquesta estudiant de la UB és usuària habitual de Rodalies i durant l’estiu de 2014, va utilitzar la línia R1 per anar de a seva feina a Barcelona fins a Blanes, on encara viu actualment. En un dels trajectes que va realitzar a l’Agost, l’Ariadna i tota la resta de passatgers que anaven al seu vagó, ho van passar francament malament. Això era conseqüència que l’aire condicionat no funcionava. La gent es queixava reiteradament i fins i tot, després d’haver-se adonat que no ho suportarien més estona, alguns passatgers decidien baixar del vagó i esperar el següent tren cap a Blanes.

12966619_1244006278962168_31566457_n
Les pantalles anuncien l’estació on l’Ariadna va patir el seu primer atac d’ansietat, mentre fem el mateix viatge que aquell dia. // Sara Sobrevals

Continua llegint

Tancant els ulls a l’incivisme

Les mesures de seguretat que Renfe estableix davant les males conductes són tan pèssimes, i cap denúncia val perquè això millori

Al juliol de l’any passat, Renfe va incloure certes mesures per fer front a les persones incíviques, ja que a part de ser una molèstia per als passatgers dels tren, també és un problema econòmic que ha arribat a costar un tres milions d’euros i aproximadament un19% dels retards produïts a Renfe. Mig any després, la seguretat és de tot menys efectiva.

RENFE 1
Guàrdia de seguretat escoltant les denúncies dels passatgers. // El Código Digital

Continua llegint

Trenes, conejos y chisteras

Crónica de los trenes de cercanías en la estación “Plaça Catalunya” y su mágica puntualidad

Acérquese, por favor. Acérquese y déjese asombrar por las maravillas del universo, las espectacularidades del mundo humano. Sólo le pido una cosa: toda su atención. Quiero que sus ojos y sus oídos me presten toda su atención. Acérquese. Más. Aún más. Ahora su tiempo es mío.

DSC04929
El tren se va y los hombres vestidos como mellizos ya no están. Fotografía: Júlia Pérez Lema

Continua llegint