La febre del coure robat

Els robatoris de coure deixen els serveis de Rodalies apagats, impedint la circulació i generant pèrdues milionàries

A l’estació de Granollers Centre, els passatgers que volen agafar el tren cap a Martorell es miren entre ells amb confusió. El tren que normalment ha de sortir des d’aquesta estació no arriba, i els estudiants i treballadors que han de fer cap al seu destí el més aviat possible, comencen a caminar per l’andana nerviosos. Alguns truquen a coneguts, familiars i amics perquè els vinguin a buscar. Altres no es troben amb cap altre remei que esperar. Aquells que encara no han arribat a l’estació i no han sortit dels seus cotxes, escolten a les notícies que les línies que utilitzen no funcionen. Demanen als companys que els porten, si els poden allargar fins als seus llocs de treball. Aquest era el panorama que va deixar tota la línia R8 a causa del robatori de coure que es va produir a finals de 2015.

1450175939900
Els robatoris de coure són ben coneguts pels usuaris de les rodalies catalanes. // CCMA

Durant el dia 15 de desembre de 2016, més de 60 mil usuaris i 200 trens es van veure afectats pel robatori, un 20% del servei català. Més de 360 metres de coure havien sigut extrets de la via, passats uns minuts de les dues de la matinada. Els lladres van tallar un cable de 3 mil volts causant incendis a tres subestacions i desperfectes als sistemes de control, als sistemes electrònics, als sistemes elèctrics i de senyalització i als sistemes informàtics, segons la portaveu d’Adif, Mar Ruiz.

Aquest robatori va afectar, durant moltes setmanes, als passatgers que utilitzaven aquesta línia i al transport de mercaderies que es dirigia i/o sortia de la capital catalana. Amb el pas dels dies, només s’havia reestablert un 50% del funcionament habitual de les línies de Rodalies que feien parada de trajecte a Mollet del Vallés. Va ser difícil restablir la normalitat de les línies afectades ja que mancaven aproximadament 300 metres de cablejat de coure i, a més a més, a causa del robatori del cablejat es va incendiar una torre d’electricitat, la instal·lació de la qual no era ràpida ni fàcil.

Els estudiants de l’Autònoma que es dirigeixen a Mollet Sant Fos, Montmeló o Granollers esperen a una de les escales de fora de l’estació de Renfe de Cerdanyola Universitat. Esperen a què arribi el bus que substitueix el servei de trens que passava per les parades esmentades. No els va ser fàcil saber quina alternativa els oferia Renfe perquè poguessin seguir utilitzant el transport públic per arribar a casa. A la pàgina web de Rodalies només apareixia un missatge dient que des de l’estació on esperaven, sortiria un autobús que els portaria al seu destí.

Però el servei d’autobusos substitutius no cobreix totes les parades afectades pel robatori, els estudiants que no han d’anar a Granollers, han de fer mil i una giravoltes i transbords per a poder arribar a les parades de Mollet Sant Fos i Montmeló.

“El servei d’autobusos substitutius no cobreix totes les parades afectades pel robatori.”

En un principi, tots pagaven religiosament pel transport d’autobusos però, amb el pas dels dies, ja fos per indignació o per aprofitar la situació, els usuaris entren a l’automòbil sense pagar bitllet. Molts es justifiquen dient que ells han pagat per anar en tren i que no en tenen cap culpa d’haver d’agafar un autobús per la mala protecció de Renfe a seves instal·lacions.

Les altres línies afectades (l’R2 i l’R11), recuperen poc a poc la normalitat, però no ha estat fàcil eliminar els retards. Molts de més de 30 minuts, per a poder oferir els seus serveis com de costum. Malgrat això, no va ser fins que es va tornat a instal·lar la torre d’electricitat i el nou cablejat que es van deixar de patir problemes a totes les línies.

Mesures per combatre els robatoris

L’any 2015, el nombre total de robatoris va ser de 324 a la província de Barcelona, tenint en compte el cas de Mollet del Vallés que va tenir greus conseqüències que van afectar a les línies R2, R2 Nord, R8 i R11. Encara que les xifres disminuissin respecte l’any anterior (amb un total de 381 robatoris), els policies amb caràcter permanent a totes les Forces i Cossos de Seguretat segueixen realitzant mesures per a disminuir les preocupants dades que fan dels serveis ferroviaris uns serveis perillosos i de poca qualitat.

L’agost de 2015 es va fer un comunicat al Ministeri Interior per part dels cossos policials que impulsava noves solucions aplicades dins de tot el territori nacional i de caràcter permanent davant aquest desastre. Es volia dur a terme una “instrucció  que pretendrà  millorar la capacitat de resposta policial en investigacions i aclariment dels fets delictius relacionats amb el material del coure, detenció i posada en disposició  judicial dels responsables i recuperació  del material robat” segons el Comunicat de la Guàrdia Civil del 6 d’agost de 2015. A partir d’aquest pla d’actuació, el percentatge de robatoris va disminuir respecte l’any anterior. Es van recuperar més de cinc tones de coure. Durant el període de 2011-2014 es van dur a terme gairebé 11.500 detencions, que no posaven en dubte l’eficiència del pla policial que s’ha anat millorant aquests darrers anys.

“A partir d’aquest pla d’actuació, el percentatge va disminuir respecte l’any anterior.”

El nou pla contra el robatori il·lícit de materials de coure es centrava en la coordinació de totes les Forces i Cossos de Seguretat per a evitar la consolidació d’organitzacions relacionades amb el comerç de coure. La força policial va ampliar la informació consolidada sobre l’àmbit, fet que va permetre la planificació per a impulsar i orientar l’actuació  policial. També es va dur a terme un procés per a intensificar les mesures de seguretat a través de mecanismes que reforcessin el control de les diferents etapes del cicle de vida del coure.

Aquest pla, que es va impulsar a partir de l’agost, ha provocat unes millores importants en el que duem de 2016. Durant el gener de 2016 es va produir la detenció dels responsables del robatori més gran de coure que s’havia vist fins ara (Mollet del Vallès, fins a 360 metre de cables de coure robats) que van ser agafats d’in fraganti duent a terme un altre robatori de coure a l’Espluga de Francolí (Tarragona) i que podrien ser els pressumptes autors de la majoria de operacions de robatori de coure, ja que disposaven d’un modus operandi concret i ben organitzat, que coincidia amb les característiques de 150 robatoris anteriors.

Al febrer d’aquest any, la línea R8 de Renfe va poder tornar a la normalitat després de renovar més de 74 kilòmetres de coure.

Els cossos policials segueixen lluitant per disminuir, cada vegada més, els casos d’aquests robatoris il·lícits. En el que duem d’any, no hi ha hagut cap cas excessivament greu i que hagi causat molts danys a les línies, però els robatoris de coure se segueixen duent a terme per tota la comunitat, tant a Barcelona com a altres províncies (per exemple, una onada de robatoris de coure va deixar incomunicats diversos pobles de Lleida).

Catalunya i la resta del territori espanyol

La catalana és la comunitat autònoma amb el nivell més alt de robatoris de coure. Al 2015, just a les províncies catalanes, es va robar més coure que en la resta d’Espanya (137 quilòmetres a Catalunya envers els 136 de la resta d’Espanya), un fet desolador que fa que cada vegada més existeixin mesures de seguretat i protecció davant aquests fets però que, malauradament, segueix havent un mercat negre molt ben organitzat que obté un benefici molt elevat per la venta d’un material tan costós com és el coure.

Segons el portaveu de l’empresa ferroviària Adif, això passa perquè Catalunya compta amb unes infraestructures ferroviàries molt denses. Són unes de les vies més utilitzades però també les que generen més incidències i queixes entre els usuaris.

En el mercat negre, el coure és cada cop més valorat. Encara que en els darrers anys el seu valor ha baixat, es poden arribar a pagar 5.500 dòlars per tona de coure.

Per aconseguir-lo, cal una manya i una organització extraordinària (s’han de tallar els cables de manera que no saltin les alarmes, s’ha de ficar el coure a les furgonetes sense ser vistos…) per la qual val la pena arriscar-se.

Segons Jorge Fernández Díaz, Ministre d’Interior, una de les altres causes que suposen que el percentatge més alt de robatoris de coure es concentri a Catalunya és que la comunitat no gaudeix de “l’estratègia de seguretat” del Ministeri perquè la competència la tenen els Mossos d’Esquadra, mentre que a les altres comunitats es duu a terme una estratègia pròpia del Ministeri que garanteix més mesures en contra d’aquestes actuacions il·lícites.

Tot i així, els Mossos d’Esquadra duen a terme un pla d’actuació que consisteix en l’actuació dels agents: es divideixen en diferents dispositius (controls a carreteres, rotondes, accesos a instal·lacions ferroviàries). Quan no s’ha pogut evitar el robatori, els agents destinats a la investigació prenen protagonisme. La policia autonòmica fa inspeccions periòdiques a les ferralleries. Tot i haver-hi més bandes organitzades especialitzades en el negoci del coure, les mesures de seguretat han augmentat i el Departament d’Interior ha assegurat que no s’han disparat els robatoris de coure, com havien fet en anys anteriors

L’origen de tot: les màfies

El passat 8 de maig, els Mossos van detenir dos joves de Montcada i Reixac que intentaven robar el coure d’una de les caixes que acompanyen la via de l’AVE. Eren dos cosins de 17 i 18 anys, enganxats in flagranti per un testimoni que va donar l’avís. Sense cap mena de dubte, dos aficionats que volien vendre uns pocs metres de cable per treure’s una petita paga.

Podria pensar-se que la majoria dels robatoris de coure a les línies de tren les causen individus com aquests: simples delinqüents amateurs que roben i venen el material per subsistir. I és que, en la ment col·lectiva, el negoci del reciclatge de metalls té un aspecte brut, poc rendible, que només interessa als lladres de nivell més baix.

Però la realitat és una altra. En els últims anys, els cossos policials de tot l’estat han recuperat 2.600 tones de coure. Una quantitat així no l’aconsegueixen un grapat d’aficionats. Aquest coure se sostrau de tot tipus de llocs, començant per la xarxa elèctrica, fàbriques, magatzems i, fins i tot, de furgonetes que transporten el metall i que són atracades pels lladres. D’aquests últims, l’usuari no en sol ser conscient, però sí que ho és quan tot el seu barri es queda sense llum o, en el cas que ens interessa, no pot agafar el seu tren.

En els últims anys, els lladres de coure s’han professionalitzat. Han deixat de ser com els dos joves inexperts esmentats més amunt, i s’han convertit en autèntics grups coordinats que aconsegueixen recuperar una quantitat ingent de coure llesta per ser venuda. I, encara que el coure sembli un metall brut i lleig comparat amb la famosa plata o l’or, la realitat és que les 2.600 tones de coure tenen un valor de 12 milions d’euros.

La compra i venda de coure ha esdevingut un negoci milionari per a les màfies que el saben aprofitar. Aquestes actuen de forma organitzada, usualment utilitzant el mateix modus operandi, en el cas del robatori de cable ferroviari. En grups petits i mitjançant una furgoneta, es mouen (normalment de nit) fins a llocs poc accessibles de la via, on és difícil veure’ls. Un cop allà, el grup es divideix entre els que extreuen el cable i els que vigilen la zona. Quan ja es té la quantitat desitjada de cable, es carrega a la furgoneta i, el grup, el transporta fins a un indret que serveix de base. Allà separen el coure de la funda de plàstic que el protegeix. Aquests punts funcionen com centres neuràlgics des d’on es planegen i s’originen tots els robatoris. En ells hi treballen un gran nombre de delinqüents: és el cas de les més de 40 persones detingudes a El Gallinero (Madrid), el passat mes de gener.

Hi ha casos en què la forma de treballar es torna encara més complexa i sofisticada. Un dels grups que més estralls va causar el passat desembre a les Rodalies de Catalunya, detingut el gener, es feia passar per treballadors de les empreses subcontractades per Adif. No només utilitzaven els mateixos uniformes, sinó que després venien el coure a punts de reciclatge legals utilitzant autoritzacions falsificades d’Adif. A més a més, per si no n’hi havia suficient, aquests 6 detinguts s’havien especialitzat en l’extracció de cable Feeder, un tipus de cablejat aeri que necessita un tractament diferent del terrestre. Es calcula que el coure robat per aquest grup tindria un valor de 24 mil euros. “El grup havia comès importants robatoris. Es podrien provar almenys una vintena. Aquest grup organitzat seria l’autor del robatori a Santa Perpètua de Mogoda del passat 15 de desembre que ha provocat unes pèrdues milionàries i una afectació al servei molt greu”, va afirmar el conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané. Són “detencions molt importants, a part de la vintena de robatoris abans esmentats, pel seu la forma en què es fan, pel patró de conducta dels robatoris, sospitem que podrien haver comés en els darrers anys més de 150 robatoris a Catalunya”, va esmentar de cara a la premsa nacional. Podrien haver sostret en els últims anys més de 4 mil metres de cablejat.

Un cop separat el coure de la funda de plàstic, aquesta última es crema per tal d’amagar les proves. El metall és transportat de nou als punts de venda. A excepció del grup esmentat en el paràgraf anterior, els delinqüents habituals no es dirigeixen a operadors legals, ja que aquests prenen totes les dades dels venedors i es mantenen al dia de totes les transaccions a les autoritats policials. Així, els lladres acudeixen als operadors il·legals, gestionats per altres màfies internacionals, que paguen en efectiu i sense preguntar.

Les deixalleries il·legals s’encarreguen de fondre el coure per eliminar qualsevol rastre. En el cas de cable d’Adif, aquest sempre està marcat per tal d’identificar-lo. Un cop fos, el seu origen és impossible de coneixe’l. A partir dels operadors, el coure marxa d’Espanya i es dirigeix als països de l’Est, normalment per carretera. Segons Álvaro Rodríguez, president de la Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge, l’any 2015 el coure robat passa per Marsella i Rotterdam i es dirigeix cap a la Xina, el principal comprador d’aquest metall a nivell mundial. D’afegitó, la Xina és el consumidor de prop del 45% del coure que es produeix a tot el món, i sembla que ni tant sols la crisi ha fet minvar el negoci. Quan s’aconsegueix detenir als lladres, se’ls sol castigar segons el delicte que han comès i no segons els danys causats a les instal·lacions per culpa del robatori. Això implica que han de fer front a, com a molt, tres anys de presó per unes destrosses la reparació de les quals pot costar milions d’euros.

“La Xina és el consumidor de prop del 45% del coure que es produeix a tot el món.”

Rafael Ribó, el Síndic de Greuges,  va sol·licitar informació sobre la incidència ferroviària al Departament de Territori i Sostenibilitat, al Departament d’Interior i a la Delegació del Govern a Catalunya. Durant el mes de desembre va obrir una investigació d’ofici davant la difícil justificació dels continus robatoris que afecten a la movilitat de milers de ciutadans. No va dubtar a demanar informació sobre les operacions policials i els “mecanismes de coordinació existents entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra”.

Els robatoris de coure són un tema preocupant, especialment a Catalunya, on la infraestructura deficient i la falta de seguretat i personal facilita aquest tipus de delictes. L’any passat, la meitat dels robatoris de coure de tota Espanya es van produir a Catalunya, amb 390 denúncies acumulades. Adif, la principal afectada d’aquets robatoris, ja ha començat a canviar el cable de coure per cable d’alumini (força menys atractiu pels lladres) en els punts més conflictius de l’AVE. El Ministeri d’Interior també ha actuat, tot posant en marxa el passat agost el Pla Permanent de Resposta a les Activitats Il·lícites relacionades amb el Coure. Es tracta d’una estratègia per a aconseguir tota la informació possible dels actors que tenen a veure amb el coure, facilitant així les actuacions policials. Encara és d’hora per a dir si aquest pla ha funcionat, però és un primer pas per a lluitar de front contra les màfies del coure.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s